Aquellas pequeñas cosas

Una xicoteta cansó, pero gran en significat. Tot passa: les coses, les persones, la vida... Qui ahir era un amic hui pot convertirse en un desconegut. Hui pots tindre unes metes que res tindran a veure amb les de demà. Hui estas viu, qui sap que passarà demà.

De tot s'apren, de tot hi ha que traure lo bo que ens ajude a ser millor persones, a pensar amb el cor, a entendre que no tot es blanc o negre. Mai critiques a una persona per una cosa roin que fa, per una forma de ser, per una forma de pensar. Tots tenim una personalitat que ha anat fent-se al llarg del que ens ha passat. Normalment, quí acusa es el primer que hauría de callar. Els defectes en els demes de vegades es troben gracies a carencies que uno mateix te.

Despres de tot, que es el qué ens queda? nomes records de temps passats i anhels de temps millors. La vida es tracta de recordar i seguir endavant, sempre sense olvidar. No hi han varies vides en una, nomes una sola. Per mol que algu s'esforce en començar de zero, el mon seguirà sent el mateix. No hi ha on fugir, no es pot fugir de tot. Pots ignorar, pero saps que està ahi. El passat no desapareix, el passat es transforma en present. El teu present conviu amb el presents del que va ser passat. deixar les coses enrere no fa que desapareguen, sino que seguisquen el seu curs. Pot ser eixes coses ja no signifiquen res, pero estaràn ahí, i qui sap si el destí o la coincidencia faran que allò que tenies per passat, torne a convertirse en present. Pot ser que no s'entenga el que acabe de dir, pero això no vol dir que no estiga ple de significat.

Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.

Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.

Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas

que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.